Memòria i envelliment: què és habitual i quan convé consultar
Oblidar un nom o on has deixat les claus és freqüent amb els anys. T’expliquem quins canvis de memòria són habituals, quins convé valorar i què hi pot fer la família.
Per Equip de l’Institut PSIRA5 min de lectura

Índex de l’article
Amb els anys, és freqüent que costi més recordar un nom, trobar la paraula exacta o saber on has deixat les ulleres. Molts d’aquests oblits formen part de l’envelliment normal i no indiquen cap malaltia. Però de vegades els canvis de memòria van més enllà i comencen a afectar el dia a dia.
En aquest article t’expliquem com distingir, a grans trets, uns oblits dels altres, quins hàbits ajuden a cuidar la memòria i quan val la pena demanar una valoració. No substitueix l’opinió d’un professional: serveix per orientar-te.
Oblits habituals amb l’edat
Envellir comporta canvis en la manera com processem la informació. Sovint anem una mica més a poc a poc, ens costa més fer dues coses alhora o necessitem més temps per aprendre una cosa nova. Això no vol dir que la memòria falli.
- Oblidar on has deixat un objecte i trobar-lo després de pensar-hi una mica.
- Tenir un nom «a la punta de la llengua» i recordar-lo més tard.
- Entrar en una habitació i no recordar per què hi anaves.
- Necessitar més temps, o una llista, per recordar encàrrecs i cites.
El tret comú d’aquests oblits és que la persona n’és conscient, els pot compensar amb petites estratègies i continua fent la seva vida amb normalitat.
Senyals que convé valorar
Hi ha canvis que no s’expliquen només per l’edat i que val la pena consultar. No serveixen per fer un diagnòstic a casa: un mateix senyal pot tenir causes molt diferents, com l’estrès, l’estat d’ànim, el son, alguns problemes de salut o la medicació. Per això cal una valoració professional.
- Oblidar converses o fets recents i repetir les mateixes preguntes.
- Desorientar-se en llocs coneguts o perdre la noció del dia en què som.
- Tenir dificultats noves per gestionar els diners, la medicació o les tasques de casa.
- Canvis de caràcter o de conducta que la família no reconeix.
- Que siguin els altres, més que la mateixa persona, els qui noten els oblits.
Si alguna d’aquestes situacions es manté en el temps o va a més, un bon primer pas és parlar-ne amb el metge o la metgessa de capçalera, que pot descartar altres causes i orientar els passos següents.
No tots els oblits són un problema, però tampoc no cal esperar a estar segur que passa alguna cosa per demanar una valoració.
Hàbits que ajuden a cuidar la memòria
No hi ha cap fórmula que eviti tots els canvis, però hi ha hàbits de domini comú que afavoreixen la salut del cervell i el benestar general. Funcionen millor si s’incorporen a la rutina i s’adapten a cada persona.
- Activitat física regular i adaptada, com caminar cada dia.
- Vida social: quedar amb amics, trobar-se amb la família o participar en activitats del barri o d’alguna entitat.
- Activitat mental: llegir, aprendre coses noves, fer jocs de taula o manualitats.
- Descans: horaris de son regulars i, si dorms malament de manera continuada, consultar-ho.
- Cuidar l’alimentació, l’oïda i la vista, que també influeixen en com captem i recordem la informació.
També ajuda fer servir recursos externs sense recança: una agenda, un calendari a la cuina o alarmes al mòbil no són un senyal de debilitat, sinó una manera pràctica d’organitzar-se.
Què és l’estimulació cognitiva
L’estimulació cognitiva és un conjunt d’activitats pensades per mantenir actives la memòria, l’atenció, el llenguatge i les altres funcions cognitives. Es treballa amb exercicis adaptats al nivell de cada persona i, sovint, en grup.
El format de grup té un valor afegit: la persona surt de casa, es relaciona i comparteix l’experiència amb altres. L’objectiu no és «tornar enrere», sinó mantenir les capacitats i l’autonomia tant com sigui possible, en un entorn agradable.
El paper de la família i de qui cuida
Quan un familiar comença a tenir dificultats de memòria, l’entorn també ho nota. Sovint és la família qui detecta els primers canvis i qui acompanya a la consulta. Parlar-ne amb tacte, sense posar la persona en evidència, ajuda que accepti una valoració.
Cuidar una persona gran pot ser molt exigent. El cansament, la irritabilitat, la culpa o la sensació de no arribar a tot són freqüents en qui cuida, i convé no deixar-los de banda. Demanar ajuda i reservar-se temps propi també forma part de cuidar bé.
Com et podem ajudar a l’Institut PSIRA
La Unitat de Gent Gran i Neuropsicologia comença amb una valoració inicial: una primera sessió de cribratge per conèixer el perfil i les necessitats de la persona. A partir d’aquí, si cal, es fa una avaluació neuropsicològica de la memòria, l’atenció i les funcions executives.
La unitat també ofereix atenció de psicogerontologia, grups d’estimulació cognitiva (amb un preu a convenir), suport psicològic a cuidadors, individual o en grup, i xerrades i tallers per a famílies. Quan cal, es coordina amb el servei de neurologia. I si no tens cap informe ni derivació, t’orientem sobre com funciona el procés.
Pots demanar cita a Doctoralia, escriure’ns per WhatsApp al +34 621 404 235 o fer-ho des del formulari. Si tens algun dubte abans, potser el trobaràs resolt a la pàgina de dubtes.
Quan demanar ajuda
Convé demanar una valoració si:
- Els oblits es repeteixen i afecten les tasques del dia a dia.
- Hi ha desorientació en llocs o moments que haurien de ser coneguts.
- La família nota canvis de caràcter o de conducta.
- Apareixen dificultats noves per gestionar els diners, la medicació o les cites.
- Qui cuida se sent desbordat o esgotat.
Aquest article és divulgatiu i no substitueix la valoració d’un professional de la salut.


