Adolescents i pantalles: quan preocupar-se i com parlar-ne a casa
El mòbil forma part de la vida dels adolescents. La pregunta no és tant quantes hores, sinó com els afecta. T’expliquem quins senyals cal mirar i com abordar-ho a casa sense guerres.
Per Equip de l’Institut PSIRA4 min de lectura

Índex de l’article
El mòbil és, per a molts adolescents, el lloc on parlen amb els amics, escolten música, s’informen i passen l’estona. Per a moltes famílies, en canvi, és motiu de discussions diàries i d’una preocupació difícil de concretar.
En aquest article et proposem mirar-ho sense alarmisme: entendre què hi busquen, distingir quan l’ús comença a ser un problema i trobar maneres de parlar-ne a casa que no acabin en una batalla.
Entendre-ho abans de jutjar-ho
A l’adolescència, el grup d’amics pren molta importància, i avui una part d’aquesta vida social passa per les pantalles. Estar connectat també és una manera de sentir-se part del grup i de no quedar-se fora del que passa.
Això no vol dir que tot l’ús sigui igual. No és el mateix fer una videotrucada amb una amiga que passar hores lliscant vídeos sense poder parar. Per això, més que comptar minuts, sol ser més útil mirar què hi fa, com se sent després i què deixa de fer.
La pregunta clau no és quantes hores passa davant la pantalla, sinó què hi fa i què deixa de fer per estar-hi.
Quan l’ús comença a preocupar
Hi ha alguns senyals que mereixen atenció, sobretot quan es mantenen en el temps o n’apareixen diversos alhora:
- Son: se’n va a dormir molt tard per estar connectat, li costa llevar-se o està cansat durant el dia.
- Rendiment: baixen les notes o deixa de fer feines que abans feia.
- Aïllament: surt menys, abandona activitats que li agradaven o perd el contacte amb amics de fora de les xarxes.
- Irritabilitat: reacciona amb molta ràbia o angoixa quan no pot fer servir el mòbil.
- Estat d’ànim: sembla més trist, ansiós o insegur, sobretot després de passar estona a les xarxes.
De vegades, l’ús intens de pantalles és més una manera d’escapar d’un malestar que no pas el problema principal. L’ansietat, els conflictes amb els companys o una autoestima baixa poden quedar amagats darrere del mòbil.
Com parlar-ne a casa
La conversa funciona millor quan no comença amb un retret. Triar un moment tranquil, lluny de la discussió del dia, i mostrar curiositat per allò que li agrada fa que l’adolescent se senti escoltat i no jutjat.
- Pregunta què hi fa, a qui segueix o a què juga, i escolta la resposta.
- Explica què et preocupa parlant de fets concrets, com el son o el cansament, i no de la seva manera de ser.
- Evita les amenaces que després no podràs mantenir.
- Accepta que no sempre estareu d’acord: això també forma part de l’adolescència.
Acords i límits
Els límits són necessaris, però funcionen millor si es pacten i s’expliquen. Un adolescent que ha participat en l’acord té més motius per respectar-lo.
- Moments sense pantalles, com els àpats o l’última estona abans d’anar a dormir.
- Deixar el mòbil a carregar fora de l’habitació a la nit, si el son se’n ressent.
- Primer les obligacions i després l’oci digital.
- Revisar l’acord al cap d’un temps i ajustar-lo segons com hagi anat.
Que l’acord sigui flexible no vol dir que no sigui ferm. Si cada dia es torna a negociar tot, és fàcil que acabi en una discussió constant.
L’exemple dels adults
Els adolescents s’hi fixen més del que sembla. Si els adults de casa miren el mòbil a taula o contesten missatges mentre algú els parla, és difícil demanar-los que facin el contrari.
No es tracta de ser perfectes, sinó coherents: aplicar també als adults algunes de les normes de casa i parlar obertament de com ens costa, a nosaltres, desconnectar.
Quan consultar i com et pot ajudar l’Institut PSIRA
Si l’ús de les pantalles interfereix de manera persistent en el son, els estudis o les relacions, o si notes canvis en el seu estat d’ànim, és un bon moment per consultar. També quan a casa ja no sabeu com abordar-ho sense discutir.
La unitat infanto-juvenil ofereix als adolescents un espai propi, amb confidencialitat, i acompanya també les famílies. A partir dels 16 anys, els adolescents poden venir de manera autònoma. La unitat treballa la gestió emocional i, quan cal, es coordina amb l’escola. Les sessions d’aquesta unitat són presencials.
Pots demanar cita a Doctoralia, per WhatsApp al +34 621 404 235 o des del formulari. Si teniu preguntes sobre com funciona, en trobareu les respostes a la pàgina de dubtes.
Quan demanar ajuda
Convé consultar si:
- Dorm poc de manera habitual per estar connectat.
- Han baixat les notes o ha deixat activitats que li agradaven.
- S’aïlla de la família i dels amics.
- Reacciona amb molta ràbia o angoixa quan no té el mòbil.
- El veus més trist, ansiós o insegur del que és habitual.
- Les discussions a casa per aquest tema són constants.
Aquest article és divulgatiu i no substitueix la valoració d’un professional de la salut.


