TDAH en infants: senyals, avaluació i com acompanyar-los
El TDAH és més que un infant mogut o distret. T’expliquem què és, quins senyals poden fer-hi pensar i per què cal una avaluació professional abans de posar-hi nom.
Per Equip de l’Institut PSIRA5 min de lectura

Índex de l’article
Moure’s molt, oblidar-se les coses o costar-li posar-se a fer els deures són coses habituals en molts infants. Per això, quan una família o una mestra comença a pensar en el TDAH, és normal tenir dubtes: és una etapa, és el caràcter o hi ha alguna cosa més?
En aquest article t’expliquem què és el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, quins senyals poden fer-hi pensar i com és el camí fins a un diagnòstic. No és una guia per identificar-lo a casa: és per entendre’l millor i saber quan i on consultar.
Què és el TDAH
El TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament: afecta la manera com el cervell regula l’atenció, l’activitat i el control dels impulsos. No és falta de voluntat, ni mala educació, ni el resultat d’haver-ho fet malament com a pares.
Es pot manifestar de maneres diferents. Hi ha infants en qui predominen les dificultats d’atenció, d’altres en qui destaquen la inquietud i la impulsivitat, i d’altres que tenen una combinació de totes dues coses. Per això dos infants amb TDAH poden semblar molt diferents.
Un altre punt important: el TDAH no és només distracció. Sovint també afecta l’organització, la gestió del temps, la tolerància a la frustració i la manera de relacionar-se amb els altres.
Senyals que poden fer-hi pensar
Cap d’aquests senyals, per si sol, vol dir que un infant tingui TDAH. El que fa pensar-hi és que siguin intensos, que es mantinguin en el temps, que apareguin en més d’un entorn i que dificultin el dia a dia.
A casa
- Li costa molt acabar les tasques que comença, fins i tot les que li agraden.
- Perd sovint les coses o se n’oblida, encara que les hàgiu repassat junts.
- Les rutines (vestir-se, dutxar-se, fer la motxilla) acaben gairebé sempre en conflicte.
- Reacciona de manera molt intensa a petites frustracions.
A l’escola
- Les mestres comenten que desconnecta sovint o que interromp la classe.
- Els resultats no reflecteixen el que sap ni el que és capaç de fer.
- Comet errors per precipitació, no perquè no entengui la feina.
- Li costa esperar el torn o seguir les normes del joc amb els companys.
Per què cal una avaluació professional
El diagnòstic del TDAH és clínic: no hi ha una única prova que el confirmi o el descarti. Es basa en una valoració acurada que recull informació de diverses fonts i la contrasta amb altres explicacions possibles.
Una avaluació ben feta serveix per a dues coses. D’una banda, per saber si el que passa és TDAH, una altra dificultat o una combinació de diverses. De l’altra, per entendre com és aquell infant en concret: on li costa més, on té recursos i què l’ajuda.
Posar-hi nom no és posar una etiqueta: és entendre què li passa a l’infant per poder-lo ajudar millor.
Com és el procés
Cada professional té la seva manera de treballar, però una avaluació del TDAH acostuma a seguir uns passos semblants:
- Entrevista amb la família, per conèixer la història de l’infant, com és el dia a dia i què us preocupa.
- Sessions amb l’infant, adaptades a la seva edat, amb proves i activitats que permeten observar l’atenció, la memòria i altres funcions.
- Informació de l’escola, perquè el que passa a l’aula és una part essencial del retrat.
- Devolució i informe, on s’expliquen les conclusions i es proposen els passos següents.
Si es confirma el diagnòstic, la feina no s’acaba aquí. L’acompanyament posterior pot incloure sessions amb l’infant, orientació a la família i coordinació amb l’escola perquè tothom vagi en la mateixa direcció.
Què poden fer les famílies
Mentre espereu una valoració, o un cop feta, hi ha coses que acostumen a ajudar qualsevol infant, i encara més si li costa regular l’atenció:
- Rutines previsibles i ben visibles, per exemple amb un horari a la nevera.
- Instruccions curtes, d’una en una i mirant-lo als ulls.
- Tasques dividides en passos petits, amb pauses.
- Reconèixer l’esforç, no només el resultat.
- Cuidar el son, el moviment i les estones de joc lliure.
- Parlar amb l’escola i compartir què funciona a casa.
També és important que us cuideu vosaltres. Acompanyar un infant amb aquestes dificultats pot ser esgotador, i demanar orientació no vol dir que ho estigueu fent malament. Si les dificultats persisteixen o interfereixen en el dia a dia, el més prudent és consultar.
Com et pot ajudar l’Institut PSIRA
La unitat infanto-juvenil fa l’avaluació i el tractament del TDAH en infants i adolescents, des del naixement fins als 18 anys. L’avaluació i el diagnòstic costen 90 € per visita, amb l’informe inclòs, i la coordinació amb l’escola és un dels serveis de la unitat.
La unitat de neuropsicologia també avalua el TDAH i el TEA, tant en infants com en adults, i les dificultats d’aprenentatge que s’hi poden associar. Si no saps per on començar, en parlarem a la primera visita.
Pots demanar cita a Doctoralia, escriure’ns per WhatsApp al +34 621 404 235 o enviar-nos un missatge des del formulari. Si vols saber què passa en la primera sessió, ho expliquem a com és la primera visita al psicòleg.
Quan demanar ajuda
Convé consultar si:
- Les dificultats d’atenció o la inquietud duren mesos i no milloren amb l’edat.
- Apareixen tant a casa com a l’escola.
- L’escola us ha dit que li costa seguir el ritme de la classe.
- Els conflictes per les rutines i els deures són diaris.
- L’infant se sent malament amb si mateix o diu que «no sap fer res».
- Els resultats escolars baixen sense que s’expliqui pel que sap.
Aquest article és divulgatiu i no substitueix la valoració d’un professional de la salut.


